CiU enterra al tripartit

S'obre un nou espectre politic a Catalunya. La fòrmula del tripartit va ser un experiment amb gasosa que ha acabat d'explotar i qui sap si tardarà anys, dècades diria jo a que els que s'han esfonsat tornin a aixecar el cap.

CiU - Guanyadora en quant a vots i escons en les tres darreres legislatures, però en les dues anteriors la suma anti-natura de PSC-ERC-IC els va deixar fora del govern. Ara el poble de Catalunya ha demostrat que estaven cansats del tripartit i donen la oportunitat a Mas de ser el president sense haver de patir de la desastrosa politica de pactes de les esquerres catalanes. El problema es que es trobaran amb la caixa buida, veurem com se'n ensurten. Ara veurem si s'acosten més al PP o a ERC, els dos partits que a dia d'avui li poden donar a Mas l'investidura i l'estabilitat.

PSC - Ha estat el gran derrotat en aquestes eleccions. Les ansies de presidir la Generalitat els han portat a aquesta devallada històrica. Hauran de reflexionar molt en els propers mesos i ara pagaran car els pactes mal fets. Montilla va demostrar durant la campaña que era un candidat perdedor i sort en va tenir de que no hi hagués el debat cara a cara amb Mas, sino la derrota hagués estat més dolorosa.

PP - Ha aconseguit els millors resultats electorals en tota la seva història, però no serà pel carisma que pugui tenir la Sánchez-Camacho, ha estat pel descontent generalitzat que han pogut tenir els nacionalistes espanyols residents a Catalunya i no m'extranyaria que s'haguessin emportat fins i tot alguns vots socialistes.

IC - El ecosocialistes es mantenen en quant a escons i vots. El votant d'aquest tipus de partits com que no te enlloc on anar segueix votant al què pugui quedar d'ideals comunistes barrejats amb verds. Jo no acabo d'entendre gairebé aquesta mescla, però està clar que tenen un vot fidel.

ERC - Son els altres grans perdedors en aquestes eleccions. Havien viscut electoralment per sobre de les seves posibilitats. Està clar que Catalunya no està d'acord amb la politica portada a terme pels republicans, que per tal d'estar al poder han aconseguit endur-se per davant a tot un partit socialista. Les tonteries dites per Puigcercós durant la campanya electoral l'han acabat per deixar fora de joc.

SI - Estic convençut que s'han endut els vots dels radicals d'ERC, han agafat l'espai extremadament independentista que han venut durant els darrers mesos, però no ens enganyem aquest partit ha estat creat per Laporta que te grabat un JO al front. Crec que no faran cap be a Catalunya i menys mal que no han aconseguit el cinquè diputat que els hagués donat representació propia al Parlament. Que donin les gràcies al Marca, que gràcies a la seva campanya han donat l'entrada a Laporta a la politica activa.

CD's - Aquest es un altre partit creat a la imatge i semblança del seu líder, en Rivera, que s'han mantingut en quant a diputats. No ha arribat als cinc que esperava el seu cap de llista, i a sobre els ha superat una nova força, la laportista, amb qui s'haurà de repartir els temps a l'hora d'exposar temes, ja que son els dos grups que han quedat englobats en el grup mixt. Serà divertit veure aquests espanyolistes negocien amb els independentistes.

A les portes s'han quedat en Carretero amb Reagrupament i l'Anglada amb Plataforma x Catalunya. Crec que el primer hagués estat positiu, crec que el segon hagués estat molt negatiu.

El país us espera. Seran quatre anys molt interessants.

Enhorabona als guanyadors!.

Igual que un titella de La Rambla

José Montilla a dalt d'un 'tablao' fent un mitin express a Sant Boi. Foto: El Periódico

Realment patètica la imatge que està donant al món tot un President de la Generalitat de Catalunya. El Molt Horable José Montilla ha perdut totalment els papers. Ara es dedica a passejar-se pel país i pujar-se a sobre d'una tarima, tipo 'tablao' i es posar a fer un mítin explicant la seva 'esplèndida' gestió al capdavant de la Generalitat i atacant al seu terrible rival, CiU.

José Montilla s'ha convertit en un titella, en un trist 'puchineli' dels de tota la vida. S'acosta més a un dels artistes que es guanyen la vida a La Rambla de Barcelona pujan igualment a dalt d'una capsa i com a mínim intenten fer art i guanyar-se la vida.

El Molt Honorable Don José també intenta guanyar-se la vida. Això sí d'una manera molt demagoga i evidentment no hi falten els palmers, que porten fins i tot impresos uns cartells on hi posa "President Montilla". Tot molt organitzat, però a l'hora molt, molt cutre.

Aquest es el nivell de politics que ens han estat dirigint en els darrers anys. Aquests no son els politics que jo vull pel meu país.

Montilla, deixa de fer el ridícul i posat a treballar aquestes dues setmanes que et queden en el despatx al costat del Pati dels Tarongers.

El dia 28 el país decidirà.

El «noi de la bateria» que volia aconseguir un rècord Guiness abandona a causa de la son i el cansament

A les 1,23 hores de la matinada d'aquest diumenge, Víctor Sanmarini, conegut ja popularment com «el noi de la bateria» de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà), ha hagut d'abandonar el seu intent de batre el rècord Guiness de tocar la bateria més de 120 hores seguides, amb la finalitat de recaptar diners per a la Fundació Síndrome de West, estranya malaltia infantil que va causar la mort de la seva germana de 7 anys.

ACN/DDG En total haurà estat tocant la bateria sense descans -només les pauses reglamentàries- un total de 84 hores. Els diners que s'han recollit fins al moment de l'abandó de Sanmarini, estan dipositats en una caixa hermètica fins que la Fundació els reculli.

La gesta de Víctor Sanmarini va començar el dimecres 1 d'abril a les 13 hores. Des d'aquell moment i fins a aquesta matinada, pel Teatre de Sant Feliu de Guíxols, escenari de l'intent de batre el rècord Guiness, han passat veïns, amics, familiars i curiosos per donar suport al músic ganxó.

Víctor Sanmarini s'havia estat preparant físicament i mentalment durant molt de temps per a aquesta prova. Però el cansament i la son acumulada des de dimecres passat, dia 1 d'abril, l'han vençut poc abans de dos quarts de dues d'aquest matinada de diumenge.Segons explica un portaveu de l'Ajuntament, cap a les 11 de la nit d'aquest dissabte, el músic ha fet l'últim descans reglamentari, ha tornat a l'escenari del teatre i ha intentat continuar tocant però ja s'ha fet evident que li costava molt seguir el ritme de la música amb la bateria.

A l'hora esmentada, Víctor Sanmarini s'ha aixecat, ha saludat al públic i li ha agraït la seva presència i el seu suport i ha abandonat l'escenari.En aquests moments és del tot impossible parlar amb ell perquè està dormint i, segons el mateix portaveu, la família del músic calcula que durant un parell o tres de dies no estarà operatiu.

L'intent de Víctor Sanmarini ha tingut una gran repercussió tant mediàtica com social. De fet, l'objectiu pel qual es va proposar batre el Guiness és dels que arriben al cor. La recaptació de la gesta va destinada a la Fundació que investiga la Síndrome de West, una malaltia que apareix en nens menors d'un any. Els símptomes són crisis epilèptiques que deixen seqüeles severes per tota la vida i genera algun grau de retard global en el desenvolupament. Tot i que s'ha anat avançant en la investigació d'aquesta estranya patologia, encara es produeixen casos molt greus, ja que moltes vegades no es diagnostica a temps.

Durant les 84 hores que el músic ganxó ha estat tocant la bateria s'ha recollit una quantitat de diners -no se sap exactament quants- que estan guardats en una caixa hermètica, que serà lliurada a la fundació.

L'atleta de Lloret Josep Lluís Blanco persegueix uns lladres i recupera les bosses robades

L'atleta de Lloret Josep Lluís Blanco, que el 1999 va ser detingut i lesionat per la policia, que el va confondre amb un perillós delinqüent, es va convertir dissabte en tot un heroi en perseguir uns lladres i recuperar les bosses robades.

«Per un dia em vaig sentir com Superman», assegura l'atleta de Lloret en recordar els aplaudiments que ell i un company van rebre dissabte quan van aconseguir recuperar les bosses de mà que uns lladres que corrien molt, però menys que els atletes, van arreplegar a unes dones al supermercat Dia de Lloret de Mar.

Segons explica Blanco a través d'un comunicat del seu gabinet de premsa, dissabte ell anava amb el seu amic Quim Arpi, gerent d'Axxon, i quan van passar per davant del supermercat Dia van veure «tres nois d'uns 20 anys, d'aspecte sud-americà», que sortien corrent de l'establiment i que duien dues bosses de mà. Després van veure unes dependentes que començaven a córrer darrere dels fugitius. «Lògicament –diu Blanco– no els van agafar i va ser llavors quan nosaltres vam sortir darrere seu i, com que va ser fàcil retallar-los metres de distància, quan vàrem ser a uns 10 metres vaig cridar: ‘Motxilla a terra.'» Immediatament, segons explica l'atleta, els lladres van llançar les bosses a terra i van travessar corrent la carretera, de manera que va anar d'un pèl que no els enganxa un cotxe. Llavors els dos corredors van agafar les bosses i van anar cap al supermercat a tornar-les. «La gent ens va començar a aplaudir i, incrèdula, no s'explicava com podia ser que haguéssim recuperat les bosses.»

La gent es mostrava incrèdula perquè no deuria tenir clar que estava davant de tot un atleta, subcampió d'Europa de 3.000 metres obstacles, com tampoc no van tenir clar qui tenien al davant els policies que el 1999 el van detenir per error i el van lesionar a Barcelona. La rocambolesca situació que va viure Blanco en aquella ocasió també va passar davant d'un centre comercial, a la plaça Catalunya de Barcelona. Blanco, que havia quedat amb un amic, anava tranquil·lament a la cita amb el seu cotxe, quan dos vehicles li van obstruir el pas. En van sortir unes quantes persones que anaven de paisà, el van encanonar amb pistoles, li van colpejar el cotxe i el van arrossegar fins a la vorera. El van fer agenollar i el van immobilitzar sense deixar d'apuntar-lo. L'atleta va pensar que l'atracaven, i quan va descobrir que eren policies va començar a cridar ben fort el seu nom i qui era. Però va tardar estona abans que els agents s'adonessin que Blanco no era el perillós delinqüent que es veu que estaven buscant i que tenia unes característiques similars a Blanco: tenia el cabell ros i conduïa un cotxe esportiu semblant al Toyota Celica que duia Blanco.

De resultes de l'actuació policial Blanco va tenir un agreujament d'una lesió que tenia al genoll i no va poder participar al campionat de Catalunya de l'endemà. La policia va atribuir l'incident a una «fatal coincidència».

Però Blanco no en va tenir prou de les disculpes policials i va posar el cas en mans del servei jurídic i va reclamar al Ministeri de l'Interior una indemnització de 25.250 euros. Dos anys després el van indemnitzar, encara que la quantitat va quedar reduïda a 3.000 euros. Aquesta vegada, Blanco ha estat al costat de la policia i li ha fet la feina. Només li va faltar detenir els lladres.

Font: El Punt

Cartell informatiu

Cartell situat a la C-66 entre La Bisbal d'Empordà i Girona, en el terme municipal de Corçà.

Detenen a l'Empordà uns homes que duien al maleter del cotxe sis xais vius robats

Noticia extreta del Diari de Girona 25/01/09

MARC BATALLER. Torroella de Fluvià.
Sis xais vius en el maleter del cotxe. Aquest és el panorama que es van trobar la matinada de divendres una patrulla dels Mossos d'Esquadra quan van aturar un cotxe amb cinc ocupants a Torroella de Fluvià. Els homes no van saber explicar què feien aquells animals dins del vehicle, un Peugeot 405, i la policia va comprovar que feia poca estona que uns lladres havien robat uns xais en una granja del mateix municipi. Els cinc sospitosos ja han quedat en llibertat després de declarar. D'altra banda, la policia també ha detingut tres menors d'edat acusats d'haver robat en un bar de l'Estartit i haver-ho intentat en dos més.

Eren pels volts de dos quarts de dues de la matinada de divendres quan una patrulla dels Mossos d'Esquadra que feia tasques de seguretat ciutadana va veure un Peugeot 405 que es dirigia cap a la carretera C-31 a força velocitat i provinent d'una zona de camps i de granges aïllades. Els agents van aturar el vehicle perquè aquella situació els va semblar molt estranya i van identificar els cinc homes que hi viatjaven. Després van inspeccionar el maleter del cotxe i van adonar-se, amb sorpresa, que dins del maleter hi havia mitja dotzena de xais vius. Els homes no van saber explicar com havien arribat aquells animals al seu cotxe ni tampoc van poder justificar per què ells anaven molls per culpa de la pluja i amb els peus bruts de fang. Els policies van deixar els xais en una granja propera, mentre en buscaven el propietari. A primera hora del matí, van poder comprovar que aquella passada matinada havien tallat el filat d'una granja de Torroella de Fluvià, i s'havien endut uns sis xais i uns quants més s'havien escapat. Els cinc homes, de nacionalitat marroquina i d'entre 27 i 43 anys, van ser detinguts i ahir van quedar en llibertat després de declarar als jutjats.

El mes de novembre, van atrapar un altre lladre de xais a Vilamacolum, a tocar Torroella. En aquest cas, el van enxampar els propietaris de la granja gràcies a una alarma casolana que s'havien muntat ells mateixos, tips que els assaltessin.

Guanya l'opció oficialista

L'Alicia Sánchez Camacho es la nova presidenta del PP de Cataluña. Si, amb ñ de español. Després de que es presentés una candidata més renovadora, o sigui Montserrat Nebrera, la direcció nacional del partit espanyolista va decidir presentar a la blanenca com a candidata oficialista del partit que lidera Mariano Rajoy, després de forçar la retirada de Daniel Sirera y Alberto Fernández Díaz, que han demostrat ser una especie de putxinelis a mans del gran Mariano.

Está clar que anar contra el sistema és sempre difícil. La maquinària del partits és tan poderosa que es difícil nadar a contracorrent. Rajoy ja ho va demostrar en el congrés nacional a València, on va tallar d'arrel qualsevol indici que pogués fer-li la més mínima sombra.

Ara a Catalunya ha volgut fer el mateix, no sigui que se li escapi de les mans, però la diferència en quant a vots no ha estat tan gran com haguessin pogut imaginar les ments pensants del PP.

Aquí s'ha vist una vegada més la democràcia, que si no votes al que està propostat pel poder, ho tens clar.

Així ens va.