L'atleta de Lloret Josep Lluís Blanco, que el 1999 va ser detingut i lesionat per la policia, que el va confondre amb un perillós delinqüent, es va convertir dissabte en tot un heroi en perseguir uns lladres i recuperar les bosses robades.«Per un dia em vaig sentir com Superman», assegura l'atleta de Lloret en recordar els aplaudiments que ell i un company van rebre dissabte quan van aconseguir recuperar les bosses de mà que uns lladres que corrien molt, però menys que els atletes, van arreplegar a unes dones al supermercat Dia de Lloret de Mar.
Segons explica Blanco a través d'un comunicat del seu gabinet de premsa, dissabte ell anava amb el seu amic Quim Arpi, gerent d'Axxon, i quan van passar per davant del supermercat Dia van veure «tres nois d'uns 20 anys, d'aspecte sud-americà», que sortien corrent de l'establiment i que duien dues bosses de mà. Després van veure unes dependentes que començaven a córrer darrere dels fugitius. «Lògicament –diu Blanco– no els van agafar i va ser llavors quan nosaltres vam sortir darrere seu i, com que va ser fàcil retallar-los metres de distància, quan vàrem ser a uns 10 metres vaig cridar: ‘Motxilla a terra.'» Immediatament, segons explica l'atleta, els lladres van llançar les bosses a terra i van travessar corrent la carretera, de manera que va anar d'un pèl que no els enganxa un cotxe. Llavors els dos corredors van agafar les bosses i van anar cap al supermercat a tornar-les. «La gent ens va començar a aplaudir i, incrèdula, no s'explicava com podia ser que haguéssim recuperat les bosses.»
La gent es mostrava incrèdula perquè no deuria tenir clar que estava davant de tot un atleta, subcampió d'Europa de 3.000 metres obstacles, com tampoc no van tenir clar qui tenien al davant els policies que el 1999 el van detenir per error i el van lesionar a Barcelona. La rocambolesca situació que va viure Blanco en aquella ocasió també va passar davant d'un centre comercial, a la plaça Catalunya de Barcelona. Blanco, que havia quedat amb un amic, anava tranquil·lament a la cita amb el seu cotxe, quan dos vehicles li van obstruir el pas. En van sortir unes quantes persones que anaven de paisà, el van encanonar amb pistoles, li van colpejar el cotxe i el van arrossegar fins a la vorera. El van fer agenollar i el van immobilitzar sense deixar d'apuntar-lo. L'atleta va pensar que l'atracaven, i quan va descobrir que eren policies va començar a cridar ben fort el seu nom i qui era. Però va tardar estona abans que els agents s'adonessin que Blanco no era el perillós delinqüent que es veu que estaven buscant i que tenia unes característiques similars a Blanco: tenia el cabell ros i conduïa un cotxe esportiu semblant al Toyota Celica que duia Blanco.
De resultes de l'actuació policial Blanco va tenir un agreujament d'una lesió que tenia al genoll i no va poder participar al campionat de Catalunya de l'endemà. La policia va atribuir l'incident a una «fatal coincidència».
Però Blanco no en va tenir prou de les disculpes policials i va posar el cas en mans del servei jurídic i va reclamar al Ministeri de l'Interior una indemnització de 25.250 euros. Dos anys després el van indemnitzar, encara que la quantitat va quedar reduïda a 3.000 euros. Aquesta vegada, Blanco ha estat al costat de la policia i li ha fet la feina. Només li va faltar detenir els lladres.
