Palafrugell i Palamós han entrat en guerra per la sobirania de l’arxipèleg de les Illes Formigues, punt estratègic pel control de pas entre aquests dos municipis i l’illa de Cerdenya –actualment d’Itàlia i que en un passat fou territori català.
Les Illes Malvino-Formigues están suposant mobilitzacions importants i com que no es posen d’acord, haurà de posar-hi pau el califa Montiya I de Corneyá i III de Cataluña, nascut en el mateix territori cordobès que el seu avant passat, el gran califa Abderramán III.
Les Formigues ja van viure la primera batalla el s.XIII quan l’almirant Roger de Llúria va derrotar l’esquadra francesa.
Ara la guerra s’ha modernitzat, al s.XXI Ferrés-Medir pugnen pel control del ‘Peregil’ de la Costa Brava. L’anterior propietari Mont-ras, va fer una permuta de l’Illa a Palamós a canvi de les pedres que hi ha davant de Cap de Planes…però Palafrugell, capital magrebí de la Costa Brava, contraataca.
divendres, 29 de febrer del 2008
dijous, 28 de febrer del 2008
EL MILLOR BLOG POLÍTIC
dimecres, 27 de febrer del 2008
EL LLIBRE DE ERC
Fa uns dies els diputats de ERC a Madrid, van fer un tour per la Costa Brava per presentar el seu llibre, "El més calent... al front de Madrid". Una Crònica viscuda del Grup parlamentari d'Esquerra Republicana al Congrés dels Diputats, 2004-2008. (Editorial Meteora)
"El cert és que el ritme de Madrid envelleix, i molt, perquè és un autèntic no parar, el dia a dia és frenètic. A més d'envellir, però, Madrid fa madurar. Sobretot perquè comproves en primera persona a què ens enfrontem. Qui tenim al davant. I aquest no és altre que un Estat de debò, que funciona i que sap què vol i què li convé. Un Estat amb un exèrcit de burocràcia i aristocràcia funcionarial que és a la primera línia de foc defensant-lo, acompanyat d'un potentíssim entramat comunicatiu que sap que, amb les qüestions de menjar, no s'hi juga..."
"Hem posat Espanya davant el mirall i s'ha vist que la diferència -que la diversitat- encara li molesta. Avui, 32 anys després del 20 de novembre de 1975, encara no hem vist aquella Espanya plural de la qual alguns havien parlat tant..."
Els tancs i les pilotes
Es ben bé que cada vegada que el diputat d’ERC a Madrid, el blanenc Joan Puig surt a la palestra, és noticia. Sí de l’esperpent, pero és noticia. La veritat es que hi ha personatges que animen la vida política catalana i espanyola i un d’ells és sens dubte en Joanet.
Hem de reconèixer que només veure’l fa riure. Això no podran negar i després de veure el ‘numerito’ que va muntar fa uns estius en relació a la piscina ‘il.legal’ que té en Pedro J. a Mallorca, on apareixia en Joanet amb el DNI a la boca, ens dóna encara més la raó.
L’última ocurrencia d’en Joanet ha estat respecte a l’independència de Kosovo, tot cal dir-ho un país desde fa uns anys que ens ha enviat abans d’hora els seus ambaixadors a modus de violents assaltadors de xalets. ¿Aquest és el model que vol en Joanet per a Catalunya?.
I per si de cas ja ha parlat. Apel.lant el seu pseudo-patriotisme català ha dit: “ni els tancs dels Bono de torn tenen capacitat per a impedir la voluntat dels pobles” i després llança un ‘ordago’: “Espanya no te pilotes ni per enviar-nos els tancs”.
De tan valent que és en Joanet és: ¡Senzillament patètic!.
Hem de reconèixer que només veure’l fa riure. Això no podran negar i després de veure el ‘numerito’ que va muntar fa uns estius en relació a la piscina ‘il.legal’ que té en Pedro J. a Mallorca, on apareixia en Joanet amb el DNI a la boca, ens dóna encara més la raó.
L’última ocurrencia d’en Joanet ha estat respecte a l’independència de Kosovo, tot cal dir-ho un país desde fa uns anys que ens ha enviat abans d’hora els seus ambaixadors a modus de violents assaltadors de xalets. ¿Aquest és el model que vol en Joanet per a Catalunya?.
I per si de cas ja ha parlat. Apel.lant el seu pseudo-patriotisme català ha dit: “ni els tancs dels Bono de torn tenen capacitat per a impedir la voluntat dels pobles” i després llança un ‘ordago’: “Espanya no te pilotes ni per enviar-nos els tancs”.
De tan valent que és en Joanet és: ¡Senzillament patètic!.
dimarts, 26 de febrer del 2008
Subscriure's a:
Missatges (Atom)