Una beguda flipant desde Girona

Una empresa de Girona distribueix una veguda refrescant i un vi produït a través de les fulles de coca. Aquí va la presentació que fan a la seva web oficial desde Perú. L'empresa es diu Royal Food & Drink

"Inicia sus actividades en Lima en el año 2002, después de llegar a un acuerdo con la empresa estatal del gobierno del Perú, que controla el monopolio del mercado de la hoja de coca.

Royal Food & Drink desarrolla, produce y comercializa productos dentro del marco legal de la legislación vigente internacional en relación a la hoja de coca.

Los productos han sido el resultado de diversas investigaciones en las que han participado distintas Universidades tanto en Perú como en España, así como han colaborado distintos laboratorios de reconocido prestigio.

Actualmente la comercialización se coordina desde la central en Europa en Girona (España).

La Dirección"

¡Perrea, perrea!

Aquesta es la nova imatge que un país que es diu 'España' vol donar a l'exterior. Un conglomerat de circumstàncies han portat a que el cantant que anirà a Eurovisió es faci dir Rodolfo Chikilicuatre.

Em dóna la impressió que anem "cuesta abajo y sin frenos" i mentrestant una de les televisions properes al PSOE, la Sexta, ha creat aquest fantàstic personatge i Televisión Española amb la casposa Rafaela Carrá, s'han encarregat de presentar el Chikichiki al concurs friki per excelència.

¡Perrea, perrea!.

AQUESTS SON ELS MILITANTS DEL PP

Diumenge a la nit vaig tenir l'ocasió d'escoltar, en directe, la reacció de diversos militants del Partit Popular, quan varen veure un microfon de la Cadena Ser i després d'haver agredit, verbalment, els reporters de Cuatro. El tall es aquest:



http://www.cadenaser.com/player_mini.html?xref=20080310csrcsr_3.Aes

Ara, més que mai, cal anar a votar

Cap de setmana d'eleccions. Tots ens les prometiem molt felices. Amb les enquestes, els mitings, cap aquí cap allà. Després de drama de fa quatre anys a Madrid, semblava que la lacra del terrorisme podia estar més o menys desterrada.

Però no. Els troglodites de torn han tornat a actuar. Dóna igual que siguin islamistes o etarres, han segat una vida i cada vida és individual i ara, com l'11 de març de 2004, ho han tonat a fer. I això perquè?.

Aquests mafiosos fins i tot han fet una cridat al boicot electoral, però el què es més greu. Que a Euskadi posen els seus 'comissaris' per controlar en els pobles vascos, sobre tot en els petits i a on es coneix tothom, qui va a votar i qui no.

Votar és un dret i un deure que tenim els pobles lliures, tot i que evidentment anar o no a exercir aquest dret es totalment voluntari. Ara aquests criminals volen seguir amb la seva dictadura del terror.

Els vascos no es mereixen tenir aquesta 'purria' que intenti decidir per ells.

Es per això que pensem que ara més que mai s'ha d'anar a votar, fer-ho lliurement a les opcions politiques decens i democràtiques i demostrar a aquests assassins que no caben a la nostra societat.


Sebastià Montcuní
Analista politic de CCB

Tramontanada

Déu ni do com ens ha deixat la ventada d’aquesta setmana. Més de cent quilòmetres per hora que esperem que s’hagin endut tots els mals auguris.

He estat dos nits sense dormir, tot feia fressa i semblava que cauria mitja casa i pel carrer la gent gairebé sortia volant.

Sembla que la cosa ja va de baixa, menys mal.

Ja sé que és el vent que toca, i la Costa Brava i l’Empordà no serien el mateix sense la Tramontana.

L’únic bo que deixa és que si hi havia el més mínim indici de contaminació, que ningú es preocupi que segur que se l'ha endut ben lluny.

Ara el que toca es que plogui.

Entre blanencs “anda el juego”

La majoria de les enquestes marquen que el sisè diputat per Girona es mou entre els dos extrems radicals, quines coses. Es a dir que ho entrarà l'Alicia en el país de las maravillas o en Joanet.

Que quedi per endavant que nosaltres no ens decantarem per cap d’ells. A l'Alicia en el país de las maravillas la coneixem de veure-la per la tele com a portanveu de la Comissió d’Interior del PP en el Congrés (en les darreres eleccions va entrar com a diputada per la demarcació de Barcelona), això si sempre sentada al costat dels holligans Zaplana i Acebes.

Dels candidats d’ERC coneixem al Mestre, que menys mal que va de número 1, pensem que es una persona seria i responsable. Ara bé, el número 2, en Joanet a vegades se li’n va l’olla amb els seus numerets i accions. Entre ell i en Tardà, monten shows que ni els dels germans Marx.

La pedrera de Blanes no té fi, veure’m què passa. Veure’m per on es decanten els seus con-vilatans. Preferiran a ella o a ell?.

¡Qué Déu ens agafi confesats!.

ZAPAJOY

La portada del Ciberpaís ha publicat un fotomuntatge de l'hipotètic líder, d'un hipotètic pacte de govern entre el PSOE i el PP. La criatura és diria Zapajoy i tindria més o menys aquesta imatge que mostrem.

Per cert, un company em deia l'altre dia, que faria pujar molt l'audiència, el fet que avui, abans del debat, En Jose (com li diu la Chacón) i en Mariano anessin a fer uns vinets i unes tapes, pel barri de Salamanca i es pressentessin ben "torrats" al debat. Com diuen que els nens i els borratxos són els únics que diuen la veritat...alló si que seria un verdader espectacle mediàtic.

Un i l'altre treient-se les "mascares" i mostrant-se com son en realitat. El debat el guanyaria el que aguantés més temps de peu, tenint en compte que seguirien fent "vins" al plató, tot incitant a la gent a consumir alcohol a dojo, com ells. El "vi a vi" acabaria amb un rotet del guanyador.

X. Matallana.

PP i ERC en el fons…

Entrem en la darrera setmana abans de eleccions del 9-M. Suposo que aquesta a partir d’ara la campanya pujarà la intensitat, sobre tot en els formacions que més si juguen. I dues d’elles son dos partits els quals a priori sembla que no tenen res a veure, però que en el fons, son iguals de radicals.

Els uns estan marcats per un prototipus tipus, el ‘pijo’ amb la corbata d’Hermes i Loewe; els altres, de camisa negra, i si porten corbata, de color vermell, que tot sigui dit a vegades els seus modelets fan mal als ulls. Però allà cadascún a la seva manera d’entendre la moda.

Ens trobem davant d’un panorama politic on hi ha una mica de tot i com no, i en la nostra opinió, ERC i PP busquen un mateix objectiu, cadascún a la seva, es clar: els 'peperos' “Una España que no se rompa” y els republicans “Una Catalunya Independent”. Res de termes mitjos. Aquí o tot blanc o tot negre.

Els extrems sempre son dolents, Espanya, agradi o no, te molta diversitat i això la majoria dels 'peperos' no ho entenen; que pugui haver-hi una Catalunya amb una identitat pròpia, amb unes costums, una cultura i un idioma. El altres, tot el que ensumi a espanyol, per a la majoria de repúblicas, és pitjor que el dimoni cuat.

Conclusió: Cal buscar un equilibri i pensem que en aquest cas, tots dos partits son massa radicals.

Sebastià Montcuní
Analista politic de CBC