dilluns, 6 d’abril del 2009

El «noi de la bateria» que volia aconseguir un rècord Guiness abandona a causa de la son i el cansament


A les 1,23 hores de la matinada d'aquest diumenge, Víctor Sanmarini, conegut ja popularment com «el noi de la bateria» de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà), ha hagut d'abandonar el seu intent de batre el rècord Guiness de tocar la bateria més de 120 hores seguides, amb la finalitat de recaptar diners per a la Fundació Síndrome de West, estranya malaltia infantil que va causar la mort de la seva germana de 7 anys.

ACN/DDG En total haurà estat tocant la bateria sense descans -només les pauses reglamentàries- un total de 84 hores. Els diners que s'han recollit fins al moment de l'abandó de Sanmarini, estan dipositats en una caixa hermètica fins que la Fundació els reculli.

La gesta de Víctor Sanmarini va començar el dimecres 1 d'abril a les 13 hores. Des d'aquell moment i fins a aquesta matinada, pel Teatre de Sant Feliu de Guíxols, escenari de l'intent de batre el rècord Guiness, han passat veïns, amics, familiars i curiosos per donar suport al músic ganxó.

Víctor Sanmarini s'havia estat preparant físicament i mentalment durant molt de temps per a aquesta prova. Però el cansament i la son acumulada des de dimecres passat, dia 1 d'abril, l'han vençut poc abans de dos quarts de dues d'aquest matinada de diumenge.Segons explica un portaveu de l'Ajuntament, cap a les 11 de la nit d'aquest dissabte, el músic ha fet l'últim descans reglamentari, ha tornat a l'escenari del teatre i ha intentat continuar tocant però ja s'ha fet evident que li costava molt seguir el ritme de la música amb la bateria.

A l'hora esmentada, Víctor Sanmarini s'ha aixecat, ha saludat al públic i li ha agraït la seva presència i el seu suport i ha abandonat l'escenari.En aquests moments és del tot impossible parlar amb ell perquè està dormint i, segons el mateix portaveu, la família del músic calcula que durant un parell o tres de dies no estarà operatiu.

L'intent de Víctor Sanmarini ha tingut una gran repercussió tant mediàtica com social. De fet, l'objectiu pel qual es va proposar batre el Guiness és dels que arriben al cor. La recaptació de la gesta va destinada a la Fundació que investiga la Síndrome de West, una malaltia que apareix en nens menors d'un any. Els símptomes són crisis epilèptiques que deixen seqüeles severes per tota la vida i genera algun grau de retard global en el desenvolupament. Tot i que s'ha anat avançant en la investigació d'aquesta estranya patologia, encara es produeixen casos molt greus, ja que moltes vegades no es diagnostica a temps.

Durant les 84 hores que el músic ganxó ha estat tocant la bateria s'ha recollit una quantitat de diners -no se sap exactament quants- que estan guardats en una caixa hermètica, que serà lliurada a la fundació.

dimarts, 31 de març del 2009

L'atleta de Lloret Josep Lluís Blanco persegueix uns lladres i recupera les bosses robades

L'atleta de Lloret Josep Lluís Blanco, que el 1999 va ser detingut i lesionat per la policia, que el va confondre amb un perillós delinqüent, es va convertir dissabte en tot un heroi en perseguir uns lladres i recuperar les bosses robades.

«Per un dia em vaig sentir com Superman», assegura l'atleta de Lloret en recordar els aplaudiments que ell i un company van rebre dissabte quan van aconseguir recuperar les bosses de mà que uns lladres que corrien molt, però menys que els atletes, van arreplegar a unes dones al supermercat Dia de Lloret de Mar.

Segons explica Blanco a través d'un comunicat del seu gabinet de premsa, dissabte ell anava amb el seu amic Quim Arpi, gerent d'Axxon, i quan van passar per davant del supermercat Dia van veure «tres nois d'uns 20 anys, d'aspecte sud-americà», que sortien corrent de l'establiment i que duien dues bosses de mà. Després van veure unes dependentes que començaven a córrer darrere dels fugitius. «Lògicament –diu Blanco– no els van agafar i va ser llavors quan nosaltres vam sortir darrere seu i, com que va ser fàcil retallar-los metres de distància, quan vàrem ser a uns 10 metres vaig cridar: ‘Motxilla a terra.'» Immediatament, segons explica l'atleta, els lladres van llançar les bosses a terra i van travessar corrent la carretera, de manera que va anar d'un pèl que no els enganxa un cotxe. Llavors els dos corredors van agafar les bosses i van anar cap al supermercat a tornar-les. «La gent ens va començar a aplaudir i, incrèdula, no s'explicava com podia ser que haguéssim recuperat les bosses.»

La gent es mostrava incrèdula perquè no deuria tenir clar que estava davant de tot un atleta, subcampió d'Europa de 3.000 metres obstacles, com tampoc no van tenir clar qui tenien al davant els policies que el 1999 el van detenir per error i el van lesionar a Barcelona. La rocambolesca situació que va viure Blanco en aquella ocasió també va passar davant d'un centre comercial, a la plaça Catalunya de Barcelona. Blanco, que havia quedat amb un amic, anava tranquil·lament a la cita amb el seu cotxe, quan dos vehicles li van obstruir el pas. En van sortir unes quantes persones que anaven de paisà, el van encanonar amb pistoles, li van colpejar el cotxe i el van arrossegar fins a la vorera. El van fer agenollar i el van immobilitzar sense deixar d'apuntar-lo. L'atleta va pensar que l'atracaven, i quan va descobrir que eren policies va començar a cridar ben fort el seu nom i qui era. Però va tardar estona abans que els agents s'adonessin que Blanco no era el perillós delinqüent que es veu que estaven buscant i que tenia unes característiques similars a Blanco: tenia el cabell ros i conduïa un cotxe esportiu semblant al Toyota Celica que duia Blanco.

De resultes de l'actuació policial Blanco va tenir un agreujament d'una lesió que tenia al genoll i no va poder participar al campionat de Catalunya de l'endemà. La policia va atribuir l'incident a una «fatal coincidència».

Però Blanco no en va tenir prou de les disculpes policials i va posar el cas en mans del servei jurídic i va reclamar al Ministeri de l'Interior una indemnització de 25.250 euros. Dos anys després el van indemnitzar, encara que la quantitat va quedar reduïda a 3.000 euros. Aquesta vegada, Blanco ha estat al costat de la policia i li ha fet la feina. Només li va faltar detenir els lladres.

dilluns, 23 de març del 2009

Cartell informatiu


Cartell situat a la C-66 entre La Bisbal d'Empordà i Girona, en el terme municipal de Corçà.

dimecres, 28 de gener del 2009

Detenen a l'Empordà uns homes que duien al maleter del cotxe sis xais vius robats

Noticia extreta del Diari de Girona 25/01/09

MARC BATALLER. Torroella de Fluvià.
Sis xais vius en el maleter del cotxe. Aquest és el panorama que es van trobar la matinada de divendres una patrulla dels Mossos d'Esquadra quan van aturar un cotxe amb cinc ocupants a Torroella de Fluvià. Els homes no van saber explicar què feien aquells animals dins del vehicle, un Peugeot 405, i la policia va comprovar que feia poca estona que uns lladres havien robat uns xais en una granja del mateix municipi. Els cinc sospitosos ja han quedat en llibertat després de declarar. D'altra banda, la policia també ha detingut tres menors d'edat acusats d'haver robat en un bar de l'Estartit i haver-ho intentat en dos més.

Eren pels volts de dos quarts de dues de la matinada de divendres quan una patrulla dels Mossos d'Esquadra que feia tasques de seguretat ciutadana va veure un Peugeot 405 que es dirigia cap a la carretera C-31 a força velocitat i provinent d'una zona de camps i de granges aïllades. Els agents van aturar el vehicle perquè aquella situació els va semblar molt estranya i van identificar els cinc homes que hi viatjaven. Després van inspeccionar el maleter del cotxe i van adonar-se, amb sorpresa, que dins del maleter hi havia mitja dotzena de xais vius. Els homes no van saber explicar com havien arribat aquells animals al seu cotxe ni tampoc van poder justificar per què ells anaven molls per culpa de la pluja i amb els peus bruts de fang. Els policies van deixar els xais en una granja propera, mentre en buscaven el propietari. A primera hora del matí, van poder comprovar que aquella passada matinada havien tallat el filat d'una granja de Torroella de Fluvià, i s'havien endut uns sis xais i uns quants més s'havien escapat. Els cinc homes, de nacionalitat marroquina i d'entre 27 i 43 anys, van ser detinguts i ahir van quedar en llibertat després de declarar als jutjats.

El mes de novembre, van atrapar un altre lladre de xais a Vilamacolum, a tocar Torroella. En aquest cas, el van enxampar els propietaris de la granja gràcies a una alarma casolana que s'havien muntat ells mateixos, tips que els assaltessin.