Déu ni do com ens ha deixat la ventada d’aquesta setmana. Més de cent quilòmetres per hora que esperem que s’hagin endut tots els mals auguris.
He estat dos nits sense dormir, tot feia fressa i semblava que cauria mitja casa i pel carrer la gent gairebé sortia volant.
Sembla que la cosa ja va de baixa, menys mal.
Ja sé que és el vent que toca, i la Costa Brava i l’Empordà no serien el mateix sense la Tramontana.
L’únic bo que deixa és que si hi havia el més mínim indici de contaminació, que ningú es preocupi que segur que se l'ha endut ben lluny.
Ara el que toca es que plogui.
He estat dos nits sense dormir, tot feia fressa i semblava que cauria mitja casa i pel carrer la gent gairebé sortia volant.
Sembla que la cosa ja va de baixa, menys mal.
Ja sé que és el vent que toca, i la Costa Brava i l’Empordà no serien el mateix sense la Tramontana.
L’únic bo que deixa és que si hi havia el més mínim indici de contaminació, que ningú es preocupi que segur que se l'ha endut ben lluny.
Ara el que toca es que plogui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada