COSTA BRAVA CONFIDENCIAL

CiU enterra al tripartit

2010-11-29T10:34:00.006+01:00

S'obre un nou espectre politic a Catalunya. La fòrmula del tripartit va ser un experiment amb gasosa que ha acabat d'explotar i qui sap si tardarà anys, dècades diria jo a que els que s'han esfonsat tornin a aixecar el cap.

CiU - Guanyadora en quant a vots i escons en les tres darreres legislatures, però en les dues anteriors la suma anti-natura de PSC-ERC-IC els va deixar fora del govern. Ara el poble de Catalunya ha demostrat que estaven cansats del tripartit i donen la oportunitat a Mas de ser el president sense haver de patir de la desastrosa politica de pactes de les esquerres catalanes. El problema es que es trobaran amb la caixa buida, veurem com se'n ensurten. Ara veurem si s'acosten més al PP o a ERC, els dos partits que a dia d'avui li poden donar a Mas l'investidura i l'estabilitat.

PSC - Ha estat el gran derrotat en aquestes eleccions. Les ansies de presidir la Generalitat els han portat a aquesta devallada històrica. Hauran de reflexionar molt en els propers mesos i ara pagaran car els pactes mal fets. Montilla va demostrar durant la campaña que era un candidat perdedor i sort en va tenir de que no hi hagués el debat cara a cara amb Mas, sino la derrota hagués estat més dolorosa.

PP - Ha aconseguit els millors resultats electorals en tota la seva història, però no serà pel carisma que pugui tenir la Sánchez-Camacho, ha estat pel descontent generalitzat que han pogut tenir els nacionalistes espanyols residents a Catalunya i no m'extranyaria que s'haguessin emportat fins i tot alguns vots socialistes.

IC - El ecosocialistes es mantenen en quant a escons i vots. El votant d'aquest tipus de partits com que no te enlloc on anar segueix votant al què pugui quedar d'ideals comunistes barrejats amb verds. Jo no acabo d'entendre gairebé aquesta mescla, però està clar que tenen un vot fidel.

ERC - Son els altres grans perdedors en aquestes eleccions. Havien viscut electoralment per sobre de les seves posibilitats. Està clar que Catalunya no està d'acord amb la politica portada a terme pels republicans, que per tal d'estar al poder han aconseguit endur-se per davant a tot un partit socialista. Les tonteries dites per Puigcercós durant la campanya electoral l'han acabat per deixar fora de joc.

SI - Estic convençut que s'han endut els vots dels radicals d'ERC, han agafat l'espai extremadament independentista que han venut durant els darrers mesos, però no ens enganyem aquest partit ha estat creat per Laporta que te grabat un JO al front. Crec que no faran cap be a Catalunya i menys mal que no han aconseguit el cinquè diputat que els hagués donat representació propia al Parlament. Que donin les gràcies al Marca, que gràcies a la seva campanya han donat l'entrada a Laporta a la politica activa.

CD's - Aquest es un altre partit creat a la imatge i semblança del seu líder, en Rivera, que s'han mantingut en quant a diputats. No ha arribat als cinc que esperava el seu cap de llista, i a sobre els ha superat una nova força, la laportista, amb qui s'haurà de repartir els temps a l'hora d'exposar temes, ja que son els dos grups que han quedat englobats en el grup mixt. Serà divertit veure aquests espanyolistes negocien amb els independentistes.

A les portes s'han quedat en Carretero amb Reagrupament i l'Anglada amb Plataforma x Catalunya. Crec que el primer hagués estat positiu, crec que el segon hagués estat molt negatiu.

El país us espera. Seran quatre anys molt interessants.

Enhorabona als guanyadors!.

Igual que un titella de La Rambla

2010-11-11T22:06:00.001+01:00

José Montilla a dalt d'un 'tablao' fent un mitin express a Sant Boi. Foto: El Periódico

Realment patètica la imatge que està donant al món tot un President de la Generalitat de Catalunya. El Molt Horable José Montilla ha perdut totalment els papers. Ara es dedica a passejar-se pel país i pujar-se a sobre d'una tarima, tipo 'tablao' i es posar a fer un mítin explicant la seva 'esplèndida' gestió al capdavant de la Generalitat i atacant al seu terrible rival, CiU.

José Montilla s'ha convertit en un titella, en un trist 'puchineli' dels de tota la vida. S'acosta més a un dels artistes que es guanyen la vida a La Rambla de Barcelona pujan igualment a dalt d'una capsa i com a mínim intenten fer art i guanyar-se la vida.

El Molt Honorable Don José també intenta guanyar-se la vida. Això sí d'una manera molt demagoga i evidentment no hi falten els palmers, que porten fins i tot impresos uns cartells on hi posa "President Montilla". Tot molt organitzat, però a l'hora molt, molt cutre.

Aquest es el nivell de politics que ens han estat dirigint en els darrers anys. Aquests no son els politics que jo vull pel meu país.

Montilla, deixa de fer el ridícul i posat a treballar aquestes dues setmanes que et queden en el despatx al costat del Pati dels Tarongers.

El dia 28 el país decidirà.

El «noi de la bateria» que volia aconseguir un rècord Guiness abandona a causa de la son i el cansament

2009-04-06T06:19:00.003+02:00

A les 1,23 hores de la matinada d'aquest diumenge, Víctor Sanmarini, conegut ja popularment com «el noi de la bateria» de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà), ha hagut d'abandonar el seu intent de batre el rècord Guiness de tocar la bateria més de 120 hores seguides, amb la finalitat de recaptar diners per a la Fundació Síndrome de West, estranya malaltia infantil que va causar la mort de la seva germana de 7 anys.

ACN/DDG En total haurà estat tocant la bateria sense descans -només les pauses reglamentàries- un total de 84 hores. Els diners que s'han recollit fins al moment de l'abandó de Sanmarini, estan dipositats en una caixa hermètica fins que la Fundació els reculli.

La gesta de Víctor Sanmarini va començar el dimecres 1 d'abril a les 13 hores. Des d'aquell moment i fins a aquesta matinada, pel Teatre de Sant Feliu de Guíxols, escenari de l'intent de batre el rècord Guiness, han passat veïns, amics, familiars i curiosos per donar suport al músic ganxó.

Víctor Sanmarini s'havia estat preparant físicament i mentalment durant molt de temps per a aquesta prova. Però el cansament i la son acumulada des de dimecres passat, dia 1 d'abril, l'han vençut poc abans de dos quarts de dues d'aquest matinada de diumenge.Segons explica un portaveu de l'Ajuntament, cap a les 11 de la nit d'aquest dissabte, el músic ha fet l'últim descans reglamentari, ha tornat a l'escenari del teatre i ha intentat continuar tocant però ja s'ha fet evident que li costava molt seguir el ritme de la música amb la bateria.

A l'hora esmentada, Víctor Sanmarini s'ha aixecat, ha saludat al públic i li ha agraït la seva presència i el seu suport i ha abandonat l'escenari.En aquests moments és del tot impossible parlar amb ell perquè està dormint i, segons el mateix portaveu, la família del músic calcula que durant un parell o tres de dies no estarà operatiu.

L'intent de Víctor Sanmarini ha tingut una gran repercussió tant mediàtica com social. De fet, l'objectiu pel qual es va proposar batre el Guiness és dels que arriben al cor. La recaptació de la gesta va destinada a la Fundació que investiga la Síndrome de West, una malaltia que apareix en nens menors d'un any. Els símptomes són crisis epilèptiques que deixen seqüeles severes per tota la vida i genera algun grau de retard global en el desenvolupament. Tot i que s'ha anat avançant en la investigació d'aquesta estranya patologia, encara es produeixen casos molt greus, ja que moltes vegades no es diagnostica a temps.

Durant les 84 hores que el músic ganxó ha estat tocant la bateria s'ha recollit una quantitat de diners -no se sap exactament quants- que estan guardats en una caixa hermètica, que serà lliurada a la fundació.

L'atleta de Lloret Josep Lluís Blanco persegueix uns lladres i recupera les bosses robades

2009-03-31T11:32:00.001+02:00

L'atleta de Lloret Josep Lluís Blanco, que el 1999 va ser detingut i lesionat per la policia, que el va confondre amb un perillós delinqüent, es va convertir dissabte en tot un heroi en perseguir uns lladres i recuperar les bosses robades.

«Per un dia em vaig sentir com Superman», assegura l'atleta de Lloret en recordar els aplaudiments que ell i un company van rebre dissabte quan van aconseguir recuperar les bosses de mà que uns lladres que corrien molt, però menys que els atletes, van arreplegar a unes dones al supermercat Dia de Lloret de Mar.

Segons explica Blanco a través d'un comunicat del seu gabinet de premsa, dissabte ell anava amb el seu amic Quim Arpi, gerent d'Axxon, i quan van passar per davant del supermercat Dia van veure «tres nois d'uns 20 anys, d'aspecte sud-americà», que sortien corrent de l'establiment i que duien dues bosses de mà. Després van veure unes dependentes que començaven a córrer darrere dels fugitius. «Lògicament –diu Blanco– no els van agafar i va ser llavors quan nosaltres vam sortir darrere seu i, com que va ser fàcil retallar-los metres de distància, quan vàrem ser a uns 10 metres vaig cridar: ‘Motxilla a terra.'» Immediatament, segons explica l'atleta, els lladres van llançar les bosses a terra i van travessar corrent la carretera, de manera que va anar d'un pèl que no els enganxa un cotxe. Llavors els dos corredors van agafar les bosses i van anar cap al supermercat a tornar-les. «La gent ens va començar a aplaudir i, incrèdula, no s'explicava com podia ser que haguéssim recuperat les bosses.»

La gent es mostrava incrèdula perquè no deuria tenir clar que estava davant de tot un atleta, subcampió d'Europa de 3.000 metres obstacles, com tampoc no van tenir clar qui tenien al davant els policies que el 1999 el van detenir per error i el van lesionar a Barcelona. La rocambolesca situació que va viure Blanco en aquella ocasió també va passar davant d'un centre comercial, a la plaça Catalunya de Barcelona. Blanco, que havia quedat amb un amic, anava tranquil·lament a la cita amb el seu cotxe, quan dos vehicles li van obstruir el pas. En van sortir unes quantes persones que anaven de paisà, el van encanonar amb pistoles, li van colpejar el cotxe i el van arrossegar fins a la vorera. El van fer agenollar i el van immobilitzar sense deixar d'apuntar-lo. L'atleta va pensar que l'atracaven, i quan va descobrir que eren policies va començar a cridar ben fort el seu nom i qui era. Però va tardar estona abans que els agents s'adonessin que Blanco no era el perillós delinqüent que es veu que estaven buscant i que tenia unes característiques similars a Blanco: tenia el cabell ros i conduïa un cotxe esportiu semblant al Toyota Celica que duia Blanco.

De resultes de l'actuació policial Blanco va tenir un agreujament d'una lesió que tenia al genoll i no va poder participar al campionat de Catalunya de l'endemà. La policia va atribuir l'incident a una «fatal coincidència».

Però Blanco no en va tenir prou de les disculpes policials i va posar el cas en mans del servei jurídic i va reclamar al Ministeri de l'Interior una indemnització de 25.250 euros. Dos anys després el van indemnitzar, encara que la quantitat va quedar reduïda a 3.000 euros. Aquesta vegada, Blanco ha estat al costat de la policia i li ha fet la feina. Només li va faltar detenir els lladres.

Font: El Punt

Cartell informatiu

2009-03-23T17:11:00.003+01:00

Cartell situat a la C-66 entre La Bisbal d'Empordà i Girona, en el terme municipal de Corçà.

Detenen a l'Empordà uns homes que duien al maleter del cotxe sis xais vius robats

2009-01-28T11:46:00.004+01:00

Noticia extreta del Diari de Girona 25/01/09

MARC BATALLER. Torroella de Fluvià.
Sis xais vius en el maleter del cotxe. Aquest és el panorama que es van trobar la matinada de divendres una patrulla dels Mossos d'Esquadra quan van aturar un cotxe amb cinc ocupants a Torroella de Fluvià. Els homes no van saber explicar què feien aquells animals dins del vehicle, un Peugeot 405, i la policia va comprovar que feia poca estona que uns lladres havien robat uns xais en una granja del mateix municipi. Els cinc sospitosos ja han quedat en llibertat després de declarar. D'altra banda, la policia també ha detingut tres menors d'edat acusats d'haver robat en un bar de l'Estartit i haver-ho intentat en dos més.

Eren pels volts de dos quarts de dues de la matinada de divendres quan una patrulla dels Mossos d'Esquadra que feia tasques de seguretat ciutadana va veure un Peugeot 405 que es dirigia cap a la carretera C-31 a força velocitat i provinent d'una zona de camps i de granges aïllades. Els agents van aturar el vehicle perquè aquella situació els va semblar molt estranya i van identificar els cinc homes que hi viatjaven. Després van inspeccionar el maleter del cotxe i van adonar-se, amb sorpresa, que dins del maleter hi havia mitja dotzena de xais vius. Els homes no van saber explicar com havien arribat aquells animals al seu cotxe ni tampoc van poder justificar per què ells anaven molls per culpa de la pluja i amb els peus bruts de fang. Els policies van deixar els xais en una granja propera, mentre en buscaven el propietari. A primera hora del matí, van poder comprovar que aquella passada matinada havien tallat el filat d'una granja de Torroella de Fluvià, i s'havien endut uns sis xais i uns quants més s'havien escapat. Els cinc homes, de nacionalitat marroquina i d'entre 27 i 43 anys, van ser detinguts i ahir van quedar en llibertat després de declarar als jutjats.

El mes de novembre, van atrapar un altre lladre de xais a Vilamacolum, a tocar Torroella. En aquest cas, el van enxampar els propietaris de la granja gràcies a una alarma casolana que s'havien muntat ells mateixos, tips que els assaltessin.

Guanya l'opció oficialista

2008-07-07T11:25:00.004+02:00

L'Alicia Sánchez Camacho es la nova presidenta del PP de Cataluña. Si, amb ñ de español. Després de que es presentés una candidata més renovadora, o sigui Montserrat Nebrera, la direcció nacional del partit espanyolista va decidir presentar a la blanenca com a candidata oficialista del partit que lidera Mariano Rajoy, després de forçar la retirada de Daniel Sirera y Alberto Fernández Díaz, que han demostrat ser una especie de putxinelis a mans del gran Mariano.

Está clar que anar contra el sistema és sempre difícil. La maquinària del partits és tan poderosa que es difícil nadar a contracorrent. Rajoy ja ho va demostrar en el congrés nacional a València, on va tallar d'arrel qualsevol indici que pogués fer-li la més mínima sombra.

Ara a Catalunya ha volgut fer el mateix, no sigui que se li escapi de les mans, però la diferència en quant a vots no ha estat tan gran com haguessin pogut imaginar les ments pensants del PP.

Aquí s'ha vist una vegada més la democràcia, que si no votes al que està propostat pel poder, ho tens clar.

Així ens va.

Poc futur pels republicans

2008-05-23T04:28:00.005+02:00

Foto de J. Lois extreta de la web de Ràdio Palamós

Després de la davallada electoral que han tingut en les darreres eleccions els dos partits que s'autodominen republicans, és a dir ERC i ICV, el seu futur sembla bastant complicat. El poble ha dit el què pensava a les urnes i aquests partits haurien de reflexionar sobre el què diuen defensar i si és realment el que vol la gent del carrer.

I diem això després de veure al rebuda que varen tenir els Prínceps de Girona a la seva visita a Palamós i a S'Agaró. Sobre tot a Palamós on el poble, sí aquesta gent del carrer normal i corrent, com va rebre a l'hereu a la Corona en la innauguració de les instal.lacions de la nova estació marítima. Milers de persones es varen congregar al moll per veure'ls d'aprop i ells varen correspondre saludant a tothom...i parlant en català.

Mentre tant quatre caps escalfats, que no arribaven a la cinquantena -essent generosos amb el número- es concentraven al Passeig del Mar, encapcelats per un regidor de l'Ajuntament de Palamós, que es va negar a anar a l'acte institucional organitzat pel Consistori al qual ell també representa. Li agradi o no.

El cert, es que el poble ha tornat a parlar.

Eleccions anticipades?

2008-04-23T16:15:00.001+02:00

Desde l’arrivada dels partits que es fan dir progressistes (PSC, ERC, IC) al mal anomenat Govern d’Entesa, Catalunya no ha fet més que tot el contrari, anar enrrera. Els republicans amb el seu radicalisme de sempre varen provocar que es tranqués l’anterior govern de la Generalitat, votant en contra de l’Estatut, i que despareixés del mapa un històric com Pasqual Maragall i entressin a dominar la Generalitat els socialistes espanyolistes encapcelats per José Montilla.

Abans va ser l’Estatut i ara será l’aigua el que ha provocat una nova crisi dins de la Generalitat. Mentre els republicans es barallen pel poder intern en el seu partit, han deixat de banda que també han de pensar que per be o per malament dirigeixen els designis de Catalunya.

Això deixa a Montilla amb dues alternatives, o be convoca eleccions anticipades –la cual cosa demostraría novament la debilitat d’aquests pactes durant dues legislatures consecutives- o be una remodelació a fons del seu govern.

I el primer que te bitllet de sortida es l’ecosocialista Francesc Baltasar, a qui la manca d’aigua l’ha esquitxat.

Sarcasme

2008-04-13T22:38:00.002+02:00

El Diari de Girona publicava que en Joan Puig després de no sortir escollit diputat a Madrid i després d’haver deixat la regidoria a l’Ajuntament de Blanes, Esquerra Republicana que ostenta la presidència de la Diputació de Girona, li donaria un carrec de confiança.

El propi Joanet en el seu bloc es mostraba sorprès per la noticia i sarcasticament en feia referència.

No savem si li donaran o no un lloc a la Dipu, el que si imaginem es que en Joanet seguirà donant guerra. És un personatge simpatic i alhora esperpentic. Però en el fons entrenyable.

No ens donen l'aigua, pero sí investiràn ZP

2008-04-05T21:51:00.006+02:00

Està clar que aquest país està condemnat a anar cap enrrera. Estem inmersos en un problema de nassos amb la sequera i la falta d'aigua a Catalunya. Es parla de portar-la amb vaixells i fins i tot en tren.

El PSOE i el PSC, que jo sapiga, son dos partits teòricament independents, però el PSOE ha necessitat històricament dels vots dels catalans per poder governar i en aquesta ocasió s'ha demostrat una vegada més. Doncs es veu que el Montilla ha demanat una serie de coses a n'en Zapatero, referent a l'arrivada d'aigua a casa nostra, i en ZP, com que ja te els 1.672.777 vots de catalanets a la butxaca, ara ve a dir-li que s'hi posi fulles.

En Montilla té aquesta setmana una oportunitat d'or per reivindicar-se i demostrar si és realment independent o és un titella. Ens trovem davant la setmana de l'investidura i en ZP necessita els 25 vots dels socialistes catalans per ser president del Gobierno de España.

Si fossin valents i independents s'abstindrien per demostrar la seva inconformitat, però tots som conscients que no ho faran.

Amb partits espanyolistes com el PSC, subordinats al PSOE, no anirem enlloc. Ara teniem una oportunitat d'aconseguir coses en favor de Catalunya, ja que son dos partits del mateix color, però no ho faran. Tot és fatxada i una gran mentida.

I Catalunya seguirà de pena.

Gràcies Molt Honorable President Montilla. Gracias señor Zapatero.

Una beguda flipant desde Girona

2008-03-29T08:23:00.009+01:00

Una empresa de Girona distribueix una veguda refrescant i un vi produït a través de les fulles de coca. Aquí va la presentació que fan a la seva web oficial desde Perú. L'empresa es diu Royal Food & Drink

"Inicia sus actividades en Lima en el año 2002, después de llegar a un acuerdo con la empresa estatal del gobierno del Perú, que controla el monopolio del mercado de la hoja de coca.

Royal Food & Drink desarrolla, produce y comercializa productos dentro del marco legal de la legislación vigente internacional en relación a la hoja de coca.

Los productos han sido el resultado de diversas investigaciones en las que han participado distintas Universidades tanto en Perú como en España, así como han colaborado distintos laboratorios de reconocido prestigio.

Actualmente la comercialización se coordina desde la central en Europa en Girona (España).

La Dirección"

¡Perrea, perrea!

2008-03-17T20:19:00.007+01:00

Aquesta es la nova imatge que un país que es diu 'España' vol donar a l'exterior. Un conglomerat de circumstàncies han portat a que el cantant que anirà a Eurovisió es faci dir Rodolfo Chikilicuatre.

Em dóna la impressió que anem "cuesta abajo y sin frenos" i mentrestant una de les televisions properes al PSOE, la Sexta, ha creat aquest fantàstic personatge i Televisión Española amb la casposa Rafaela Carrá, s'han encarregat de presentar el Chikichiki al concurs friki per excelència.

¡Perrea, perrea!.

AQUESTS SON ELS MILITANTS DEL PP

2008-03-10T17:45:00.002+01:00

Diumenge a la nit vaig tenir l'ocasió d'escoltar, en directe, la reacció de diversos militants del Partit Popular, quan varen veure un microfon de la Cadena Ser i després d'haver agredit, verbalment, els reporters de Cuatro. El tall es aquest:

http://www.cadenaser.com/player_mini.html?xref=20080310csrcsr_3.Aes" frameborder=0 name="20080310csrcsr_3">

http://www.cadenaser.com/player_mini.html?xref=20080310csrcsr_3.Aes

Ara, més que mai, cal anar a votar

2008-03-08T10:33:00.001+01:00

Cap de setmana d'eleccions. Tots ens les prometiem molt felices. Amb les enquestes, els mitings, cap aquí cap allà. Després de drama de fa quatre anys a Madrid, semblava que la lacra del terrorisme podia estar més o menys desterrada.

Però no. Els troglodites de torn han tornat a actuar. Dóna igual que siguin islamistes o etarres, han segat una vida i cada vida és individual i ara, com l'11 de març de 2004, ho han tonat a fer. I això perquè?.

Aquests mafiosos fins i tot han fet una cridat al boicot electoral, però el què es més greu. Que a Euskadi posen els seus 'comissaris' per controlar en els pobles vascos, sobre tot en els petits i a on es coneix tothom, qui va a votar i qui no.

Votar és un dret i un deure que tenim els pobles lliures, tot i que evidentment anar o no a exercir aquest dret es totalment voluntari. Ara aquests criminals volen seguir amb la seva dictadura del terror.

Els vascos no es mereixen tenir aquesta 'purria' que intenti decidir per ells.

Es per això que pensem que ara més que mai s'ha d'anar a votar, fer-ho lliurement a les opcions politiques decens i democràtiques i demostrar a aquests assassins que no caben a la nostra societat.

Sebastià Montcuní
Analista politic de CCB

Tramontanada

2008-03-06T19:45:00.001+01:00

Déu ni do com ens ha deixat la ventada d’aquesta setmana. Més de cent quilòmetres per hora que esperem que s’hagin endut tots els mals auguris.

He estat dos nits sense dormir, tot feia fressa i semblava que cauria mitja casa i pel carrer la gent gairebé sortia volant.

Sembla que la cosa ja va de baixa, menys mal.

Ja sé que és el vent que toca, i la Costa Brava i l’Empordà no serien el mateix sense la Tramontana.

L’únic bo que deixa és que si hi havia el més mínim indici de contaminació, que ningú es preocupi que segur que se l'ha endut ben lluny.

Ara el que toca es que plogui.

Entre blanencs “anda el juego”

2008-03-04T18:30:00.003+01:00

La majoria de les enquestes marquen que el sisè diputat per Girona es mou entre els dos extrems radicals, quines coses. Es a dir que ho entrarà l'Alicia en el país de las maravillas o en Joanet.

Que quedi per endavant que nosaltres no ens decantarem per cap d’ells. A l'Alicia en el país de las maravillas la coneixem de veure-la per la tele com a portanveu de la Comissió d’Interior del PP en el Congrés (en les darreres eleccions va entrar com a diputada per la demarcació de Barcelona), això si sempre sentada al costat dels holligans Zaplana i Acebes.

Dels candidats d’ERC coneixem al Mestre, que menys mal que va de número 1, pensem que es una persona seria i responsable. Ara bé, el número 2, en Joanet a vegades se li’n va l’olla amb els seus numerets i accions. Entre ell i en Tardà, monten shows que ni els dels germans Marx.

La pedrera de Blanes no té fi, veure’m què passa. Veure’m per on es decanten els seus con-vilatans. Preferiran a ella o a ell?.

¡Qué Déu ens agafi confesats!.

ZAPAJOY

2008-03-03T11:11:00.004+01:00

La portada del Ciberpaís ha publicat un fotomuntatge de l'hipotètic líder, d'un hipotètic pacte de govern entre el PSOE i el PP. La criatura és diria Zapajoy i tindria més o menys aquesta imatge que mostrem.

Per cert, un company em deia l'altre dia, que faria pujar molt l'audiència, el fet que avui, abans del debat, En Jose (com li diu la Chacón) i en Mariano anessin a fer uns vinets i unes tapes, pel barri de Salamanca i es pressentessin ben "torrats" al debat. Com diuen que els nens i els borratxos són els únics que diuen la veritat...alló si que seria un verdader espectacle mediàtic.

Un i l'altre treient-se les "mascares" i mostrant-se com son en realitat. El debat el guanyaria el que aguantés més temps de peu, tenint en compte que seguirien fent "vins" al plató, tot incitant a la gent a consumir alcohol a dojo, com ells. El "vi a vi" acabaria amb un rotet del guanyador.

X. Matallana.

PP i ERC en el fons…

2008-03-02T21:38:00.003+01:00

Entrem en la darrera setmana abans de eleccions del 9-M. Suposo que aquesta a partir d’ara la campanya pujarà la intensitat, sobre tot en els formacions que més si juguen. I dues d’elles son dos partits els quals a priori sembla que no tenen res a veure, però que en el fons, son iguals de radicals.

Els uns estan marcats per un prototipus tipus, el ‘pijo’ amb la corbata d’Hermes i Loewe; els altres, de camisa negra, i si porten corbata, de color vermell, que tot sigui dit a vegades els seus modelets fan mal als ulls. Però allà cadascún a la seva manera d’entendre la moda.

Ens trobem davant d’un panorama politic on hi ha una mica de tot i com no, i en la nostra opinió, ERC i PP busquen un mateix objectiu, cadascún a la seva, es clar: els 'peperos' “Una España que no se rompa” y els republicans “Una Catalunya Independent”. Res de termes mitjos. Aquí o tot blanc o tot negre.

Els extrems sempre son dolents, Espanya, agradi o no, te molta diversitat i això la majoria dels 'peperos' no ho entenen; que pugui haver-hi una Catalunya amb una identitat pròpia, amb unes costums, una cultura i un idioma. El altres, tot el que ensumi a espanyol, per a la majoria de repúblicas, és pitjor que el dimoni cuat.

Conclusió: Cal buscar un equilibri i pensem que en aquest cas, tots dos partits son massa radicals.

Sebastià Montcuní
Analista politic de CBC

La guerra de Les Formigues

2008-02-29T12:12:00.001+01:00

Palafrugell i Palamós han entrat en guerra per la sobirania de l’arxipèleg de les Illes Formigues, punt estratègic pel control de pas entre aquests dos municipis i l’illa de Cerdenya –actualment d’Itàlia i que en un passat fou territori català.

Les Illes Malvino-Formigues están suposant mobilitzacions importants i com que no es posen d’acord, haurà de posar-hi pau el califa Montiya I de Corneyá i III de Cataluña, nascut en el mateix territori cordobès que el seu avant passat, el gran califa Abderramán III.

Les Formigues ja van viure la primera batalla el s.XIII quan l’almirant Roger de Llúria va derrotar l’esquadra francesa.

Ara la guerra s’ha modernitzat, al s.XXI Ferrés-Medir pugnen pel control del ‘Peregil’ de la Costa Brava. L’anterior propietari Mont-ras, va fer una permuta de l’Illa a Palamós a canvi de les pedres que hi ha davant de Cap de Planes…però Palafrugell, capital magrebí de la Costa Brava, contraataca.

EL MILLOR BLOG POLÍTIC

2008-02-28T20:13:00.005+01:00

Mireu aquest blog i ja em direu si no és el millor blog polític d'aquestes eleccions generals:

http://www.evasedesnuda.blogspot.com/

X. Matallana (RRPP de Costa Brava Confidencial).

EL LLIBRE DE ERC

2008-02-27T11:49:00.004+01:00

Fa uns dies els diputats de ERC a Madrid, van fer un tour per la Costa Brava per presentar el seu llibre, "El més calent... al front de Madrid". Una Crònica viscuda del Grup parlamentari d'Esquerra Republicana al Congrés dels Diputats, 2004-2008. (Editorial Meteora)

"El cert és que el ritme de Madrid envelleix, i molt, perquè és un autèntic no parar, el dia a dia és frenètic. A més d'envellir, però, Madrid fa madurar. Sobretot perquè comproves en primera persona a què ens enfrontem. Qui tenim al davant. I aquest no és altre que un Estat de debò, que funciona i que sap què vol i què li convé. Un Estat amb un exèrcit de burocràcia i aristocràcia funcionarial que és a la primera línia de foc defensant-lo, acompanyat d'un potentíssim entramat comunicatiu que sap que, amb les qüestions de menjar, no s'hi juga..."

"Hem posat Espanya davant el mirall i s'ha vist que la diferència -que la diversitat- encara li molesta. Avui, 32 anys després del 20 de novembre de 1975, encara no hem vist aquella Espanya plural de la qual alguns havien parlat tant..."

Els tancs i les pilotes

2008-02-27T08:34:00.005+01:00

Es ben bé que cada vegada que el diputat d’ERC a Madrid, el blanenc Joan Puig surt a la palestra, és noticia. Sí de l’esperpent, pero és noticia. La veritat es que hi ha personatges que animen la vida política catalana i espanyola i un d’ells és sens dubte en Joanet.

Hem de reconèixer que només veure’l fa riure. Això no podran negar i després de veure el ‘numerito’ que va muntar fa uns estius en relació a la piscina ‘il.legal’ que té en Pedro J. a Mallorca, on apareixia en Joanet amb el DNI a la boca, ens dóna encara més la raó.

L’última ocurrencia d’en Joanet ha estat respecte a l’independència de Kosovo, tot cal dir-ho un país desde fa uns anys que ens ha enviat abans d’hora els seus ambaixadors a modus de violents assaltadors de xalets. ¿Aquest és el model que vol en Joanet per a Catalunya?.

I per si de cas ja ha parlat. Apel.lant el seu pseudo-patriotisme català ha dit: “ni els tancs dels Bono de torn tenen capacitat per a impedir la voluntat dels pobles” i després llança un ‘ordago’: “Espanya no te pilotes ni per enviar-nos els tancs”.

De tan valent que és en Joanet és: ¡Senzillament patètic!.

AQUÍ COMENÇA COSTA BRAVA CONFIDENCIAL

2008-02-26T13:45:00.000+01:00

Enhorabona per haver escollit el millor blog de la Costa Brava.

El blocaires de la Costa Brava.